Una de les coses més preuades i importants en una xarxa informàtica són els arxius que s’hi belluguen, així com els seus backups. Poden ser des de factures, projectes, plànols, dades de clients… a les compilacions d’arxius que esdevenen un programa o un sistema operatiu. Cal que aquests estiguin segurs i una de les maneres de protegir-los és fer-ne còpies de seguretat.
Fer còpies de seguretat no és res més que duplicar un arxiu en un altre dispositiu, que no sigui en el que s’allotja principalment. La finalitat és que si la ubicació principal d’un arxiu, que pot ser un disc dur, es fa malbé o es perd, es pugui recuperar gràcies a la còpia de seguretat.
En principi, pot semblar fàcil, però cal tenir en compte que en una xarxa informàtica es mouen una gran quantitat d’arxius molt diferents, amb importància també diferent i, per complicar la cosa, alguns es van modificant. Per això, primer de tot, cal elaborar un pla de còpies de seguretat per tal de poder estructurar un sistema de còpies de seguretat automàtic i eficient. Per tant, en aquesta publicació parlarem del pla de còpies de seguretat com a eina indispensable per tenir un bon sistema de backup (així s’anomena un sistema de còpies de seguretat). Més endavant, farem una publicació sobre eines per fer còpies de seguretat i com aplicar-les.
Tipus de còpies de segureatat
Abans de començar a explicar els tipus de còpies de seguretat, cal entendre que un atribut d’arxivat és una nomenclatura que ens indica característiques de l’arxiu. Segur que heu vist en algun moment l’atribut “només lectura” en algun arxiu. En el cas dels sistemes de còpies de seguretat els atributs d’arxivat ens indiquen si un arxiu s’ha modificat i quan.
Hi ha diferents tipus de tècniques per a emprar còpies de seguretat. Els tipus bàsics, i que farem servir, són els següents:
Normal completa: es copien tots els arxius seleccionats, independentment de com està el seu atribut d’arxivat.
Diferencial: serveix per a copiar només els arxius modificats després de l’última còpia realitzada. La presència de l’atribut d’arxivat indica que l’arxiu ha estat modificat, gràcies a això, podem copiar només els arxius que han canviat.
Incremental: serveix per a copiar els arxius que s’hagin modificat després de l’última còpia completa.
Per a visualitzar la diferència entre una còpia diferencial i una incremental, mostrarem un cas de còpies diàries utilitzant les dues tècniques.
| Dia de setmana | Còpia complerta amb còpia diferencial | Còpia complerta amb còpia incremental |
|---|---|---|
| Dilluns | Es realitza la còpia complerta | Es realitza la còpia complerta |
| Dimarts | Copia els canvis des del dilluns | Copia els canvis des del dilluns |
| Dimecres | Copia els canvis des del dilluns | Copia els canvis des del dimarts |
| Dijous | Copia els canvis des del dilluns | Copia els canvis des del dimecres |
Pla de còpies de seguretat
Què copiar
És molt important tenir clar què s’ha de copiar pel correcte funcionament del sistema de prevenció. Hem de considerar dues grans bifurcacions: les compilacions d’arxius que formen un sistema operatiu i els arxius inclosos en aquest sistema.
Fem aquesta separació perquè, en el primer cas, un cop feta, els canvis en els sistemes operatius (nous registres en el servidor DNS, actualitzacions….) no són tan freqüents o es poden recuperar externament, a més, no tenen per què comportar una aturada del sistema. En canvi, encara que ja existeixi una primera còpia inicial, la pèrdua d’una modificació d’un document, sí que pot comportar problemes. Per tant, no farem les còpies dels sistemes operatius amb la mateixa periodicitat que les dels seus arxius. L’avantatge és estalviar-nos grans moviments de dades per a la xarxa.
Ordre de les còpies
Per a determinar l’ordre de les dades a l’hora de fer la còpia, les classificarem segons en quin servidor estan emmagatzemades perquè si s’ha de triar entre un tipus de regularitat, que es faci amb blocs de servidors per disminuir el trànsit a la xarxa.
Freqüència en canvi de les dades i les còpies de seguretat
Arribats a aquest punt, cal pensar amb quina regularitat s’han de fer les còpies. Hem de valorar cada quant es poden a dur a terme aquestes modificacions segons la importància i l’ús de cada tipus d’arxiu.
Llavors, fixarem un mínim ideal per a que es facin les còpies de seguretat. Hem de contemplar la infraestructura amb què comptem, tant de hardware com de software: fins a quin punt ens permet executar tot el pla de còpies establert.
Timming de recuperació de les dades
Un altre punt molt important és la necessitat de recuperació de cada tipus de dades. Per exemple, no és el mateix que tinguem una corrupció en un servidor tallafocs que en un servidor d’impressores. En el primer un cas, depenent si estan en una infraestructura cloud, podríem quedar-nos sense treballar, mentre que en l’altre cas només ens quedaríem sense imprimir.
Software per a dur a terme el sistema de backup
Un cop tenim el pla de còpies de seguretat, cal emprar un software que ens permeti executar-lo. Disposem d’una gran gamma de productes comercials i no comercials. En el nostre cas, donem prioritat a les opcions gratuïtes i opensource per tal de poder portar a terme la configuració de disponibilitat de les dades desitjades.
Fer còpies de seguretat, en principi, pot semblar fàcil, però cal tenir en compte que en una xarxa es mouen una gran quantitat d’arxius molt diferents i tot sovint els modifiquem o en canviem la ubicació. Per tant, és important tenir contractar un servei de manteniment informàtic per gestionar el vaivé de dades. D’altra banda, necessitem que les ubicacions on copiem les dades siguin segures, ja que en cas contrari, la còpia de seguretat no té sentit, com, per exemple, en servidors cloud.